Oh, benvinguts! passeu, passeu…

Tinguem-ho clar: que neixin mitjans de comunicació nous no té perquè ser una bona notícia. De periòdics, magazins i portals informatius en tenim a cabassos i cada dos per tres pareixen capçaleres d’estrena en el saturat mercat de la comunicació. Al cap i a la fi, no requereix el mateix sacrifici econòmic encetar un projecte periodístic a tocar de l’any 2022 —amb la xarxa com a principal canal de difusió— que fer-ho fa unes dècades amb les pertinents factures desorbitades de la rotativa quan només es treballava amb tinta i paper.  I això no és pas cap crítica, ans al contrari: La democratització de la tecnologia ha portat també que les eines per fer projectes arriscats en el terreny periodístic estiguin a l’abast de molta més gent. Internet ha canviat el paradigma i l’algoritme de la comunicació s’ha capgirat. Ja no són necessaris carretades de diners per engegar un mitjà ni tampoc cal la benedicció de les xarxes de poder polítiques i econòmiques per tirar-lo endavant. Però fer que un projecte funcioni ja són figues d’un altre paner. En un moment on la majoria de mitjans són gratuïts, de què viu el periodisme? i el periodisme de qualitat, com es fa sense els recursos necessaris? i entre tanta competència, com destriem el gra de la palla?

Zorrotz no és ni vol ser un altre mitjà de comunicació. No pretén ser una altra capçalera entre la inacabable ventall de periòdics a l’abast d’un clic perquè Zorrotz neix amb vocació de ser un mitjà diferent. De fet el seu nom ja és tota una declaració de principis: Zorrotz —mordaç, incisiu en èuscar— té voluntat de fer un periodisme que malauradament costa de trobar. És a dir, explicant les coses amb profunditat tot deslligant-se dels poders fàctics. I a més fer-ho amb voluntat transformadora, de classe i des de l’honestedat que ha de caracteritzar l’exercici del periodisme. I perquè no dir-ho, també: amb una ferma convicció que cal destruir Espanya com la coneixem ara. És a dir, treballant amb la urgència de saber que cal descosir les costures d’un Estat demofòbic, uniformitzador i supremacista on només una llengua, una cultura i una cosmovisió són vàlides. I quina millor manera de fer-ho que contribuir a desintegrar Espanya des de la seva perifèria? —perifèria per alguns, centralitat per a nosaltres!— és per això que aquí hi trobareu textos i reportatges en català, èuscar, gallec i castellà. Mil maneres diferents de veure el món amb un objectiu molt clar, tombar l’estaca, vella i corcada, que encara segueix ben dreta subjectant la bèstia.

Així doncs, que neixin mitjans de comunicació lliures sí que és una bona notícia. Trobar «llir entre cards» entre aquest mar de clics ningú va dir que fos fàcil, per això Zorrotz és necessari i per això els mitjans de comunicació que pretenen fer periodisme deslligats del poder et necessiten també a tu. Només finançant projectes com aquest es pot fer un periodisme diferent. I només fent un periodisme diferent es podrà capgirar com un mitjó tot allò que no ens agrada. Som-hi?